L’objectiu d’aquest post és mostrar i esquematitzar les directrius que han de seguir els productors de vi quan hagin de triar el seu sistema d’envàs. Han de tenir en compte aspectes com: el contingut, la protecció, la conservació o la informació que ha de portar l’etiqueta.
El material de l’envàs primari: vidre
Els envasos fets amb aquest material gaudeixen d’una sèrie de característiques que els fan perfectes per a la conservació del vi. Asseguren seu aïllament en termes d’impermeabilitat o neutralitat del contingut. També garanteixen aspectes com la durabilitat o l’esterilització del producte. Això el converteix en la millor opció per a envasar vins i begudes en general. A més, és reciclable.
Tipus de taps i suros
En primer lloc, tenim l’anomenat tap “tècnic”, compost per granulats de suro i plàstic.
En segon lloc, tenim el tap sintètic. Aquest no deixa que els microbis proliferin, és més higiènic, i no genera pols. Es pot fabricar en diferents colors i permet emmagatzemar les ampolles en posició horitzontal sense cap por.
Embalatge Secundari
L’embalatge secundari és l’encarregat de salvaguardar el producte durant el seu transport, distribució i emmagatzematge. Si parlem només de vins, el tipus d’embalatge que usem dependrà, en la majoria dels casos, l’envàs primari que haguem utilitzat. No és el mateix si aquest és de vidre o de cartró.
Si s’ha de protegir vi embotellat, l’opció més comuna per a l’embalatge secundari la trobem en les caixes americanes de cartró, també anomenades B-1. El cartró utilitzat per a l’elaboració d’aquestes caixes s’ha sotmès a diferents proves a càrrec d’organismes com, per exemple, l’Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística.
Una de les proves més importants és la de resistència a la compressió vertical (BTC), factor que ens assegura la seva capacitat d’apilament i la seva resistència.
